Present

Today I decided to write in English because I saw that people from different countries are visiting my blog.

This blog talks about me. My feelings, my nightmares, my fears and all emotions that I feel every day. When I want to throw away something that's hurting I use to write as a way to relax myself.

Today I want to talk about people fears. About where I think they come. It's difficult to put all people in the same theory but I think it's true in lots of cases.

People always have fears about future.

If I never found my love? If I couldn't finish my degree? If I lose my home? If my dreams never become true? If I have to live alone? How can I pay that?

All that questions are not true now. NOW. Because all of them are in our minds. They are not true because we never know if they will become true. We pass all day thinking about things that probably never had to happen. It sounds stupid really?

I realized that is easier to live when you are just looking the thing you are doing Now. Now I'm writing. I'm thinking what are the best words that represent my feelings. I'm thinking just how to write this post better.

Also is important to look around us. Look the moment it's happening now. The people in the street  walking next to us, the man reading the newspaper, or the old woman who's catching the bus. All that things are important although you think they are not.

If the boy or the girl of your live is walking next to you and you can't see he/she?  You can't see because you are thinking:  If I never found my love? Please stay in the present!!

 I want to say everyone that's important to turn around and see the world. Close the movile, whatsapp, facebook and others and become more social in the real live. Say hello to people, help the old  woman crossing the street, smile to the waiter and all things that nowadays are disappearing.

Loneliness. That's why I'm talking about fears. Loneliness is the big important fear that have every day more people. Stress, exams, work, family, social networks  all of that are inducing  loneliness because they are not in the present. They are not in the real live.  We are losing real contact, a hug, a kiss, a beautiful conversation, the smell of the flowers, birds singing, the sound of the water when It's raining...

Please I send this message for all people in the world. See around, help others,  smile everywhere you go.

Smile always


https://www.youtube.com/watch?v=Ea3YEtDJ4BQ

Tanit

Preguntes als lectors del meu blog! Necessito respostes :)

Avui va per als lectors del meu blog.

 Se que passeu per aquí però ningú comenta.  Necessito sentir la vostra opinió sobre el tema següent. Necessito saber si hi ha gent que pensa com jo.

Sóc una noia de 21 anys i em sento una mica sola dins d'aquesta societat. La gent de la meva edat fa el que tots fan en molts sentits. Van de festa, beuen, lliguen, van de compres... i algunes variants. Però el que no deixen de fer tots o gairebé tots els joves és beure. Però sense control. No té sentit. Per mi ha perdut tot el sentit!!!

Comença una nit divertida, rient amb gresca... que sempre acaba necessitant ser emplenada de beguda. La beguda sembla que ens hagi de portar al paradís o alguna cosa semblant. No ho entenc. La gent ha perdut les ganes de jugar i de riure i s'han transformat en una munió de robots dirigits per una massa que han de beure. Perquè sinó no ets guai.

Quan jo dic: - Jo no bec. Mai.- Se' m queden mirant amb cara estranya com dient-me: - I tu com et diverteixes?

Doncs la resposta és ben fàcil. Crec que ballo més i m'ho passo millor que la majoria de la gent que va a les discoteques... Entre la que plora perquè ha vist l'ex, la que s'enfada perquè no troba el novio, el que va tant borratxo que acaba en una baralla en mig del carrer, la que va tant malament que no s'aguanta ni dreta i fot la nit a les amigues que l'han d'aguantar,  el que pixa a les cantonades i es va cagant en totes les persones amb qui es creua, la pobre que s'ha emborratxat tant que s'ha adormit en un banc sola... Etc Podria estar dient tants exemples.... I tots aquests els he vist. Clar que els he vist! Però cada nit, cada vegada que surto veig alguna cosa així!

De veritat no tenim valors ja? La gent ja no es diu el que pensa ? Només beuen per intentar trobar la felicitat ( suposo) perquè la fi de l'home com diuen els filòsofs, és trobar la felicitat no?

I jo pregunto: - És possible trobar la felicitat amb un noi que coneixes una nit borratxa en una discoteca? És possible trobar la felicitat perquè l'alcohol et fa dir coses que no dius normalment i així et desfogues? La felicitat es troba així?

M'agradaria que em donéssiu la vostra opinió sobre el tema.

Realment penso que la gent de la meva edat està molt tancada emocionalment. Tot i que quasi tots tenim facebook, whatsapp i altres xarxes socials, on diem tot el que pensem. En el fons ningú expressa emocions. La gent de la meva edat necessita alcohol per dir-ho, per sentir-se estimat... No se per a que !

M'agradaria que hi hagués més gent jove amb ganes de coses diferents on l'alcohol no fos indispensable. M'agradaria que hi hagués més gent disposada a donar l'esquena a aquesta massa de robots i dir-los que hi ha altres maneres de divertir-se. Que no és imprescindible. Que encara podem jugar com quan érem petits a pica paret i seria molt més divertit. Que podem seguir rient, jugant, fent collarets, parlant de llibres de lectura, escrivint, cantant, ballant, jugant a jocs de taula, nedant, patinant... I que segurament per riure en tots aquests casos no caldria fer servir l'alcohol. No caldria.

Espero que em doneu la vostra opinió. Necessito sentir que encara hi ha gent somiadora que té ganes de seguir creant. Artistes que no es conformen només amb el facebook, whatsapp

, festes absurdes i rialles falses. Gent de veritat. Gent transparent i pura.

Moltes gràcies

Tanit

Sota de milions d'estrelles

Crec que som molt més del que imaginem. Que sóc molt més del que crec. Avui mentre les veia pensava en tu. En el teu somriure i la teva alegria. Pensava en mi. En la meva manera d'actuar, de pensar , de parlar.
Pensava en les coses que faig i que no penso, en les coses que dic i que no crec.

Però ahir vaig trencar aquest cercle. Un cercle viciós que només feia que centrifugar-me i fer-me sentir  incòmoda i falsa. Amb mi mateixa.
Tenia ganes de dir-te que et trobava a faltar, però tenia por de dir-t'ho i que no volguessis saber res de mi. Però no se perquè una força invisible em va fer dir-te que et trobo a faltar, que vull compartir coses amb tu i que vull seguir cantant al teu costat.

Quan ho vaig dir estic convençuda que milers d'estels es van posar a somriure i que el vent fort que feia aquella nit ja no va poder fer-me recular. Havia pres una decisió i no em pensava tirar enrere.

Les conseqüències van ser positives, més que positives! . La teva reacció, la meva, la teva alegria, la meva. Quan li dius a algú que el trobes a faltar quina reacció vols que tingui? Ha de ser positiva per força ! Li estàs dient que vols estar al seu costat! I jo que em passava hores pensant que no ho podia dir... Ego, insuportable ego...

Avui tot el firmament brilla. Brilla per nosaltres. Ho sento saps? No penso esperar més. Aquest cop no. Aquest cop faré i diré el que senti.  M'escoltaré més i procuraré ser sincera amb mi mateixa. Si jo em menteixo que espero que facin els demés amb mi? Si jo em respecto els altres tendiran a fer el mateix.

Gràcies. Avui amb les 9 revelacions n'he aprés molt. Ja l'havia vist, però no havia captat el missatge així saps? No havia vist les senyals com a tant clares, però ara les sento. Les veig les noto, les intueixo. Et sento des de molt lluny i se que tu em sents a mi. És màgic, realment màgic.

Moltes gràcies

Tanit

El noi que havia perdut la personalitat

Aquesta és la història d'un noi que no era ni molt prim ni molt gras, ni molt alt ni molt baix però que tenia uns ulls que tothom veia d'un color diferent. 

Alguns deien que eren marrons, d'altres que els tenia verds o fins i tot de color de mel. Però ningú es decidia.

El cas és que aquell noi havia perdut la personalitat. I per molt que la buscava no era capaç de trobar-la.

Aquell dia de maig es passejava indiferent per un carreró del centre del seu poble. No sabia on anava ni perquè ho feia, simplement caminava sense destí. L'únic que volia er trobar la seva personalitat perquè sense ella no podria fer res de profit.

- Ei noi. Que et passa?- Li va dir de sobte un homenet que es passejava tot tranquil pel carrer.

- He perdut la meva personalitat.

- Com et dius?

- Hipocamp.- Va dir ell ràpidament com seguint el ritme d'un metrònom. 

- Tu el que has de fer és anar amb aquells nois d'allà! Els veus? - Va dir senyalant un grupet de nois que seien en un banc a l'ombra.

El noi va assentir i va aclucar els ulls per mirar el grupet, ja que el sol li donava de ple a la cara. Així que no s'ho va pensar dos cops i va anar cap allà. Si li deia l'home seria cert, perquè ell no tenia personalitat, no podia escollir.

- Escolteu vosaltres em podríeu ajudar a trobar la meva personalitat?

- Clar que si ! Tu el que has de fer és agafar-li la bicicleta al nen que és allà! El veus?

- Si clar. Però això no seria robar-li?

- No home! No veus que ho fas pel teu propi bé? La bicicleta aquella és màgica i et durà fins a la teva personalitat.

El noi va vacil·lar dos segons però després va pensar que si li deien seria cert, perquè ell no tenia personalitat i per tant no podia saber el que estava bé o el que no. Va arrencar a córrer i li va prendre d'una revolada la bicicleta al pobre nano que es va posar a plorar de sobte desconsoladament. Però ell com que no tenia personalitat no es va girar ni el va contemplar. 

El que no va veure és que els nois que li havien dit que ho fes reien de valent.

Quan portava entre dos i tres quilòmetres pedalant es va aturar a beure aigua perquè tenia molta set quan de sobte un grup de noies se li van anar atansant.

- Escolta maco. Vols venir aquesta nit amb nosaltres al ball?

- Jo?

- Clar no hi ha ningú més aquí! T'ho passaràs bé!

Ell es va quedar quiet sense dir res. I llavors va pensar que si elles li deien que s'ho passaria bé potser era cert perquè de fet ell no tenia personalitat.

Quan va arribar la nit les noies li van començar a oferir beguda. Ell no s'hi va negar en cap moment perquè si elles li oferien seria per alguna cosa. Llavors una d'elles el va començar a petonejar i clar com que ell no tenia personalitat no s'hi podia negar. Van estar així hores i hores fins que ella va decidir marxar i el va deixar allà sol. Al terra, begut, sense ningú que el pogués venir a recollir ni el trobés a faltar. Sol.

Llavors va ser quan el noi es va posar a plorar sense parar. No entenia que li passava. Havia fet tot el que els altres li havien dit que fes i ells l'havien deixat allà al terra. No semblava importar-li a ningú el més mínim. I ningú s'havia esforçat per fer-lo sentir bé. No l'havien ajudat en res.

-Si que t'han ajudat en alguna cosa.- Va dir la veu d'una noia que s'acostava.- T'han ensenyat que el millor que pots fer és ser tu mateix i fer les coses quan tu vulguis i com tu vulguis. Tu haguessis pogut no parlar amb aquells nois, no robar-li la bicicleta al nano i no anar-te'n amb aquelles noies. 

- Tu qui ets?

- Em dic Tanit. No em recordes?

- Una mica.- Diu ell tímid.

- Tu em vas dir un dia que havia de ser jo mateixa sense avergonyir-me'n. Tu em vas dir que l'empatia hauria de ser-hi en totes les persones. Tu em vas dir que s'han d'expressar els sentiments en tots moments. Però tu m'has demostrar que no tens empatia pel nen de la bicicleta, que no saps ser tu mateix quan hi son els altres davant i que no saps expressar els sentiments com hauries de fer, perquè estaves amb noies que no volies estar i els deies coses que no els volies dir.

- Com és que saps tantes coses?

- Perquè ets l'Hipocamp i si no ho recordo malament tu i jo vam mantenir algunes converses. Tu i jo vam viure molts moments que sembla que has oblidat.

 I a més t'has enganyat a tu mateix. No has perdut la personalitat!!!

HAS DEIXAT QUE TE LA ROBESSIN !!!

http://www.youtube.com/watch?v=m7ph7SKXKMM

Transparència !!!!

Ho sabies?

No ho penso oblidar mai de la vida. MAI MAI MAI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! M'és igual que em diguin que ho he de fer, que és el millor per mi... bla bla bla bla Perquè la gent parla i parla però no ha viscut allò i possiblement mai a la vida viurà res semblant. 

En el fons el que més greu em sap de tot és que no visquessis el que vaig viure jo. Un moment especial, ple de llum, estrelles, somriures, complicitat! 

Com pot ser? Com pot ser que diguis que res no és veritat? Com pot ser que menteixis tant? I tant malament? Eh? Perquè?

Poc a poc estic descobrint un nou món. Me n'adono de que la gent diu que és sincera i en el fons no ho són ni amb ells mateixos. S'avergonyeixen dels seus sentiments, i quan veuen que estan sentint alguna cosa especial fugen corrents abans que els atrapi un Ursa ( és el monstre que apareix a la pel·lícula After Earth i que simbolitza la por, però que realment no existeix, la podem dominar).

Però com diuen a la pel·lícula la por no és real i per tant només està dins del nostre cap quan pensem en el futur i ens l'intentem imaginar. Tenim por de que els altres pensin malament de nosaltres si fem tal cosa, o de suspendre un examen. Ens imaginem la situació el més malament que podem i quan arriba el dia estem cagats. El resultat però, sol ser molt diferent al imaginat, la qual cosa suposa que la nostra ment ens ha jugat una mala passada pensant coses que possiblement no succeiran mai.

Per això et convido a que deixis enrere tot això i si algun dia et ve de gust superar-ho vinguis a buscar-me. Ja saps, ningú es mereix no fer el que realment li diu el cor. 

La por no ens ha d'aturar mai. I per això jo tot i tenir moltíssimes pors t'he escrit aquest post. Perquè encara que no ho rebis directament jo se que la intensió sempre arriba d'una manera o una altra perquè totes les accions que duem a terme produeixen una reacció. ( Com a la sèrie Touch)

Aquí deixo unes cites importants per a mi! 

''Hay una antigua leyenda china sobre el hilo rojo del destino. Dice que los dioses han atado un hilo alrededor de nuestros tobillos y lo han unido a las personas cuya vida estamos destinados a tocar. Puede que el hilo se alargue o se enrede. Pero nunca se romperá. ''                                                                                                                                Touch

''El miedo no es real. El único lugar donde puede existir el miedo es en nuestros pensamientos sobre el futuro. Es producto de nuestra imaginación que hace que temamos cosas que ni existen en el presente ni a lo mejor nunca existirán.''
                                                                                                         After earth

Aquesta ha sigut la que ha motivat a que escrivís aquest post. 

Estaba claro que no podíamos ser agua, 
que lo que sientes no puede verse desde aquí, 
unas palabras de aquella forma interpretada, 
no tienen vida, no, ni tienen donde ir 
donde ir, lo has olvidado: 
La vida crece entre los matices 
se esconde siempre lo que no dices 
para hacerse de rogar 
Un día claro, y aquellas cosas que no viviste 
vienen hoy para decirte: que la fiesta empiece ya 

yo empezaría por ser de los primeros, (¡Que va!) 
Huyendo siempre de los no sinceros, 

será aquel que solo sabe y recomienda: 
hacer locuras sin que nadie entienda. 

Y necesitas decir que no a los miedos, verás puedo enseñarte 
lo que yo prefiero: unas gotitas ahí de amor del bueno; 

No te preocupes besaré primero. 

Aunque me canse, y vengan miles de días grises 
o mis palabras quieran rendirse ante la lluvia en el cristal 

me suena grande, los imposibles también existen, 
son los que hoy me hacen decirte: que la fiesta empiece ya 

pero a ver: que no, que no, que yo te quiero, te cambio un si por ese 
yo no puedo, demasiadas canciones que ya no llegan... 
suenan palabras que jamás las llenan. 

(Instrumental) 
¡Lo has olvidado! la vida crece entre los matices, 
se esconde siempre lo que no dices para hacerse de rogar. 

Un día claro, y aquellas cosas que no viviste, 
vuelven hoy para decirte: quédate un ratito más 

Pero a ver: que no, que no, que yo te quiero, te cambio un si por ese 
ya no puedo: unas gotitas ahí de amor, de amor del bueno 

no te preocupes, besare primero, aunque me canse y vengan miles de días grises 
o mis palabras quieran rendirse ante la lluvia en el cristal 

me suena grande, los imposibles también existen, 
son los que hoy me hacen decirte: que la fiesta empiece ya…

Maldita Nera, No podíamos ser agua

Espero que us agradi.

De tot cor

Tanit

Ànimes

Sento màgia en l'aire

sento crits d'alegria dins del cor

sento aquesta esperança

que et fa sentir l'amor

Dies nits i revetlles

sense deixar de pensar

dies nits i estrelles

sense para de somiar

Ets a tot arreu ara

et sento encara que ho vulgui evitar

veig la teva cara 

a tot arreu on vull anar

Perquè tantes cançons porten el teu nom?

Perquè tantes històries em porten allà on tu vols?

Uns ulls com lluernes

plens de boniques emocions

plens de màgia dins l'aire

plens de llum i color

Diuen que els ulls són el reflex de l'ànima
i els teus diuen molt

diuen més del que penses

tu vulguis creure o no

Sento aquesta esperança 

impossible de comparar

com si fos una estrella delta

buscant un camí llunyà

No crec en el destí nostre

crec que ens havíem de trobar

tot comença i tot torna

res no es pot acabar

Les ànimes es troben

les ànimes es reconeixen

elles són eternes

elles són immenses

Volant més enllà dels núvols 

algun dia passarà

ho sento dins l'ànima

 res ni ningú ens podrà parar

Tanit. 

Com una espurna

Avui començaré la meva actualització amb aquest tros de cançó '' Let her go - Passenger'' La trobo extremadament interessant i m'ha fet pensar molt aquesta setmana !!!!!!!

Well you only need the light when it's burning low 
Only miss the sun when it starts to snow 
Only know you love her when you let her go 
Only know you've been high when you're feeling low 
Only hate the road when you're missing home 
Only know you love her when you let her go 
And you let her go 
Bé, només necessites la llum quan s'està apagant
Només trobem a faltar el sol quan ha començat a nevar
Només saps que l'estimes quan la deixes marxar
Només saps que has estat allà dal quan et trobes a baix
Només odies la carretera quan trobes a faltar casa teva
Només saps que l'estimes quan la deixes marxar
I la deixes marxar



De debò comencem a apreciar les coses quan desapareixen de les nostres vides?
Aquesta pregunta m'ha fet trontollar i m'he començat a adonar que alguna cosa estava canviant dins meu.

Últimament la situació no és tant així. Estar en un escenari suposa apreciar el moment, tocar el violí suposa sentir-se present, cantar és igual que sentir-se viu. És a dir, aprecio el que tinc.  Sento la emoció al moment que és millor que sentir l'enyorança d'aquella emoció. La sento tant i tant forta que em fa plorar. Plorar d'alegria. És com si de sobte una espurna s'hagués encès dins meu i no pogués parar de cremar i donar-me energia. Em sento viva. Molt viva. Diferent. Possiblement em trobaries ara i diries. Qui ets ? Ets la Tanit? Sembles una altra! I jo et diria sóc una altra. Una altra més feliç, més serena, més conscient.

Tinc ganes de fer que tots els moments siguin com pujar a l'escenari. Aquell moment en que t'aixeques entre el públic, travesses tota la platea i puges per sorpresa. On deixes meravellada a la gent i et sents lliure de deixar volar el teu ser per complet! Una sensació tant i tant màgica, tant i tant especial....



Convidaria a totes les persones a fer aquest viatge interior. A agrair els moments en que ens trobem bé i a recórrer a ells quan alguna cosa no rutlla. Però sobretot ser conscient de tot. Mirar als altres i intentar entendre'ls ajuda a sentir-se millor. Preguntar-los que els passa i com es senten també els fa sentir importants. I perquè no fer-ho si ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres? I el segon més important. Quan els que ens envolten són feliços ens és més fàcil ser-ho a nosaltres. Doncs perquè no intentar crear aquesta atmosfera?

Sembla difícil però és qüestió de pràctica. Jo ho intento fer cada dia una mica. Fixar-se en les cares de la gent, en l'emoció, en com em sento interiorment. Això ajuda a apreciar el moment i ajuda a saber que és el que ens fa sentir bé i així poder-ho repetir milers de vegades. De l'experiència s'aprèn no ? jajaj

Doncs res més fins aquí la meva reflexió d'avui!

Un petó molt gran.

Tanit