Well you only need the light when it's burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you've been high when you're feeling low
Only hate the road when you're missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go
Bé, només necessites la llum quan s'està apagant
Només trobem a faltar el sol quan ha començat a nevar
Només saps que l'estimes quan la deixes marxar
Només saps que has estat allà dal quan et trobes a baix
Només odies la carretera quan trobes a faltar casa teva
Només saps que l'estimes quan la deixes marxar
I la deixes marxar
De debò comencem a apreciar les coses quan desapareixen de les nostres vides?
Aquesta pregunta m'ha fet trontollar i m'he començat a adonar que alguna cosa estava canviant dins meu.
Últimament la situació no és tant així. Estar en un escenari suposa apreciar el moment, tocar el violí suposa sentir-se present, cantar és igual que sentir-se viu. És a dir, aprecio el que tinc. Sento la emoció al moment que és millor que sentir l'enyorança d'aquella emoció. La sento tant i tant forta que em fa plorar. Plorar d'alegria. És com si de sobte una espurna s'hagués encès dins meu i no pogués parar de cremar i donar-me energia. Em sento viva. Molt viva. Diferent. Possiblement em trobaries ara i diries. Qui ets ? Ets la Tanit? Sembles una altra! I jo et diria sóc una altra. Una altra més feliç, més serena, més conscient.Tinc ganes de fer que tots els moments siguin com pujar a l'escenari. Aquell moment en que t'aixeques entre el públic, travesses tota la platea i puges per sorpresa. On deixes meravellada a la gent i et sents lliure de deixar volar el teu ser per complet! Una sensació tant i tant màgica, tant i tant especial....
Convidaria a totes les persones a fer aquest viatge interior. A agrair els moments en que ens trobem bé i a recórrer a ells quan alguna cosa no rutlla. Però sobretot ser conscient de tot. Mirar als altres i intentar entendre'ls ajuda a sentir-se millor. Preguntar-los que els passa i com es senten també els fa sentir importants. I perquè no fer-ho si ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres? I el segon més important. Quan els que ens envolten són feliços ens és més fàcil ser-ho a nosaltres. Doncs perquè no intentar crear aquesta atmosfera?
Sembla difícil però és qüestió de pràctica. Jo ho intento fer cada dia una mica. Fixar-se en les cares de la gent, en l'emoció, en com em sento interiorment. Això ajuda a apreciar el moment i ajuda a saber que és el que ens fa sentir bé i així poder-ho repetir milers de vegades. De l'experiència s'aprèn no ? jajaj
Doncs res més fins aquí la meva reflexió d'avui!
Un petó molt gran.
Tanit
